El local social. Carrer de Girona - "Casa Salas"

Casa Salas Casa Salas, és una de les cases més característica i emblemàtica de la Rambla Nova, d'estil modernista, que consta d'un semisoterrani, planta baixa, tres plantes destinades a habitatges, i golfes. La façana es tota ella de pedra natural, combinant carreus d'un encoixinat irregular i molt fort amb d'altres de llisos. Del conjunt en sobresurt la tribuna rodona del primer pis, situada a la cantonada de la Rambla amb el carrer Girona, com si d'una frontissa es tractés. Si bé les dues façanes de l'edifici segueixin un mateix model, decorativament, té una major importància la de la Rambla remarcada pels balcons correguts que li donen una composició horitzontal. Les finestres de la planta baixa són finestres coronelles, és dir finestres dividides en dues meitats per una fina columneta, a l'estil de les finestres gòtiques. Els llindàs de les obertures de les plantes superiors així com d'altres elements, presenten una abundant decoració vegetal. La part superior de l'edificació està rematada per una cresteria a base de cossos triangulars i pinacles que neixen en el cos de la façana. Tot plegat, la barreja d'elements de diferents tendències: tribuna barroca; cancell, llindar i imposta plateresques; pedra en relleu al llarg de tota la façana; cresteria i ferro forjat de les baranes dels balcons modernistes, fa que pugui dir-se que l'edifici és d'un estil eclèctic. A l'article publicat en els nostre programa dedicat a la seu social dels natzarens, es diu que: "Respon al plantejament típic de finals del segle XIX i de començaments del XX. Es dóna més importància a la planta baixa i principal que a la resta de plantes, com podem comprovar directament en la solució volumètrica de l'edificació i en la utilització dels elements decoratius. Podríem dir que el medievalisme romàntic promogut per la Renaixença troba, en aquesta obra, una aplicació pràctica de la seva filosofia." Al mateix article, el seu autor, Josep-Maria Buqueres, ens descriu la façana principal de Casa Salas dient: "La façana principal consisteix en una modulació d'obertures de menor a major mida, en sentit descendent. A la planta baixa, hi tenim la solució de finestres bipartides tan típiques de l'estil gòtic. Els balcons correguts amb tres sortides, donen a l'edifici una composició horitzontal que contrasta amb la lliure disposició dels pinacles del pis superior. La façana lateral, respon als mateixos principis generals que la principal; ací observem una gran simplificació, en la qual els cinc balcons són una continuïtat en motllura de la línia del forjat, canvien lleugerament les baranetes dels balcons i la decoració dels dintells dels forats de la façana. La tribuna constitueix un element únic i irrepetible, d'original composició. Articula la unió de l'edifici i dóna alineació tant a la Rambla com al carrer de Girona. La pedra llavorada, en diverses textures, és el material dominant a la vegada que característic dels edificis eclèctics; també la pedra és llisa, rugosa i amb motius escultòrics d'acord amb cadascuna de les intencionalitats del projectista. Si volem valorar arquitectònicament l'edifici, hem de dir, en primer lloc, que a partir de la segona meitat del s. XIX apareix una força, per causa del cansament del neoclasicisme i la supervaloració de l'arqueologisme, que lluita per a la recerca de nous estils, encara que imitant el gòtic, el romànic, el bizantí, l'egipci, l'àrab, el renaixement, etc. ... Aquest moviment neogòtic arriba a Espanya amb un cert retard i paral·lelament a altres realitzacions modernistes com és el cas de la casa Salas. Ací, observem un gotisme que inclou arrels mediterrànies i que s'acosta al modernisme imperant del període, sense obviar les construccions eclèctiques del moment."

Nota: Per a la confecció d'aquest apartat, entre d'altres fonts, s'ha consultat la documentació que disposa l'Arxiu Històric de Documentació de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.